-
Continue reading →: Laboratori de paraulesLa feina dels meus somnis no existeix. Podria trobar alguna ocupació que mig s’hi assemblés, és clar, però dedicar-me al que realment a mi m’agradaria fer i, a sobre, cobrar, estic segura que no existeix. Equiparo la meva quimera a una pel·lícula de ficció que situa l’espectador a…
-
Continue reading →: Un savi d’incògnitAvui, després de treballar, he agafat l’autobús per tornar a casa. M’he assegut al costat d’un savi. Els savis, des de sempre, els identifiquem com a persones que saben molt de tot i tenen el consell adequat per cada moment i cada circumstància. Són persones venerades, amb molta credibilitat…
-
Continue reading →: Des d’aquí daltHo veig tot, des d’aquí dalt. No em puc queixar. Tinc una situació privilegiada. De fet, molts visitants pugen fins aquí per poder compartir amb mi aquestes vistes. Fins on els ulls arriben, es veu mar. Uns dies, l’aigua resta immòbil, intentant amagar tota la vida que habita per sota.…
-
Continue reading →: Del fred siberià al marSempre sopa, n’estic ben fart. I ningú no es queixa. Estem tips de menjar cada dia el mateix, ha d’existir alguna cosa més que ens puguin donar. És insuportable. L’únic de bo que té aquesta sopa de remolatxa és que està calentona i ens ajuda a recuperar-nos del fred que…
-
Continue reading →: Arrestada per la policia russaL’inici del seu segon viatge a Rússia va ser apoteòsic. Era un 8 de maig. L’endemà, va decidir sortir per veure com se celebrava el Deny Povedi a Moscou, el dia de la victòria. Tal com ella havia estudiat, el 9 de maig recordaven la victòria dels russos sobre l’Alemanya…
-
Continue reading →: Dormint a l’estacióLi calien excuses. Els seus pares no entendrien que volgués tornar a marxar a Rússia. Anar allà per estudiar, per treballar, per viatjar… I amb qui hi anava? Sola? Tan lluny no era recomanable anar sola, dirien. Però ella volia marxar sola, sense rumb fix i a buscar-se la vida.…
-
Continue reading →: Més que un premi, l’empenta per continuar escrivint: Els dos últims FabergéAquest passat dissabte 11 de maig, a la Vila d’Ascó es va celebrar la XXVI edició de la Nit de la Cultura, on es va fer entrega dels prestigiosos Premis Vila d’Ascó 2024. Entre les categories hi havia relat, fotografia, poesia i narració. D’entre 42 participants en aquesta última categoria,…
-
Continue reading →: Els Ous FabergéEl primer que va veure l’Olga en obrir la caixa que havia trobat amagada dins el taller era una tela negra i suau que tapava alguna cosa. La va apartar. Era un ou de la mida d’un ou d’estruç. Tenia trossets diminuts d’ambre polit, tots de la mateixa mida i…
-
Continue reading →: L’abraçada del marÉs la primera vegada que veig el mar. Al final de tot, on el mar xoca amb el cel, hi ha una línia fina d’un color blau més fosc, on sembla que el món s’acabi. Fa pensar que més enllà hi ha un abisme on tothom que arriba, cau. Els…
-
Continue reading →: L’11-S des de RússiaEl dia que van caure les Torres Bessones La Sara havia pogut descansar una mica més. Estava tan cansada de no haver dormit les nits anteriors pels nervis de portar l’Anna a l’aeroport i pel cúmul de sentiments i emocions, que havia caigut adormida amb relativa rapidesa. De bon matí,…
Paraules en tren
Mentre viatjo en tren, cabdello, reflexiono, escric. Creacions en moviment.
Hola, soc la Cristina
Mentre viatjo en tren, cabdello, reflexiono i escric. Benvinguts al meu calaix de sastre on guardo totes aquestes creacions en moviment.
Connectem-nos
Compra aquí les meves novel·les:
Recull de premsa
Entra aquí i fes el tafaner!
Subscriu-te
Jo t’aviso quan surtin cosetes noves!
Paraules en tren 