Avui en fas divuit. No em puc sentir més afortunada.

               TU, que eres tan menuda. TU, que em cabies als braços. TU, que vaig imaginar i esperar amb delit durant anys abans que arribessis. TU… que has crescut i m’has donat la possibilitat d’assaborir cada moment de la teva metamorfosi. TU.

               Laura.

               Tros de mi. Vida. Sentit. Motiu. Ganes de tornar a casa els vespres… TU.

               Major d’edat. Aviat és dit. Un major d’edat que ja fa temps que ha arribat. Un major d’edat que ja ben aviat va treure el cap a través de la teva empatia, la teva generositat, la teva sinceritat, la teva tossuderia, els teus principis, la teva responsabilitat, la teva capacitat perquè et rellisqui tot allò que no et convé, el teu esperit de lluita i la teva determinació.

               Els tòpics existeixen pel que són, comuns per molts. I jo només puc dir-te, amb tot el convenciment possible, que ho aconseguiràs tot, sigui el que sigui que et plantegis. El teu potencial és infinit.

               La satisfacció de veure que t’has anat alineant a mi i, ara, la nostra relació és horitzontal, bidireccional i plena, em fa pensar que hi ha hagut una bona feina. I que tu n’has sabut treure el màxim profit.

               TU. A qui estimo a més no poder. TU. Raó de ser. TU.

               LAURA.